Des d’aquell dia les contrades, cases i pobles de la vora van començar a ser assaltades: menjar, mobles, bestiar… Es tractava del botí d’un home que no havia vist mai ningú, en Xoroi. Eren temps difícils i a ningú no li estranyaven pas tants robatoris.
Però vet aquí que un bon dia, una jove donzella de Bienedris a la que li faltaven pocs mesos per casar-se, va desaparèixer. I és que aquella tarda no va tornar a casa, i passaren els mesos, i els anys i mai més se’n va saber res de la jove noia. La seva desaparició sempre va ser un autèntic misteri.
Passaren els anys, però ningú no va poder oblidar mai la desaparició de la donzella, i els robatoris, en comptes de ser cada vegada menys freqüents, anaren succeint més sovint. Els pagesos ja estaven força preocupats i en un hivern dur, una forta nevada va sorprendre l’illa de Menorca, la neu cobria els camps, però el lladre bé havia d’alimentar-se i havia de sortir un dia o altre. I així ho va fer, però vet aquí que els pagesos en van descobrir les petjades. Petjades que acabaven en un penya-segat. Però els valents que es van decidir a seguir-les, van acabar trobant un forat a la paret del penya-segat, es tractava d’una cova.
A l’entrada de la cova, hi havia un home que lluitava aferrissadament per defendre el que amagava dins, però els pagesos hi van poder entrar, i van trobar a la donzella desapareguda i als tres fills que havia tingut amb en Xoroi, fruit del seu amor.
Diu la història que per tal de no ser atrapat mai, en Xoroi i els seu fill més gran van saltar al mar desapareixent al peu del penya-segat. Mai més ningú no va tornar a veure en Xoroi, i de la seva dona i els dos fills que restaren en vida, se’n diu que se’ls emportaren a Alaior, on es diu que encara viuen descendents de la parella.”
Esperem que aquesta petita historia t´agradi ....
No hay comentarios:
Publicar un comentario