Un conte de cotxes pel Marcos

Ens ha costat molt trobar les paraules adequades per dir-vos. Cada dia des que ens vam assabentar de la malaltia del Marcos hem pensat en vosaltres a diari, desitjant de tot cor que ben ràpid acabi, admirant la vostra fortalesa i enviant-vos molta energia positiva i ànims. Quan li vam explicar al Jeldrik la història del Marcos contra el drac, ho va veure clar: “Mama, però el Marcos és molt forçut i guanyarà al drac”. Els dies van anar passant i ens anava fent moltes i moltes preguntes del Marcos, preguntes que, de fet, ens ronden als grans també al cap, però que de vegades no sabem formular amb la fantàstica senzillesa d’una criatura. Li preocupava si a l’hospital li deixarien tenir toooooooots els seus cotxtes, que tant li agraden al seu amic Marcos. Un dia, vam imaginar aquest conte curt, que finalment es converteix en la nostra aportació al blog....

Hi havia una vegada una família de quatre cotxes: el cotxe-Marcos, el cotxe-Paula, la camioneta-Mama i el camió-Papa. El cotxe-Marcos era un cotxe de carreres, llançat, ràpid, inquiet. El cotxe-Paula, era encara molt petitó, però li seguia el ritme al seu germà, divertida. La camioneta-Mama era una camioneta lleugera, que anava per feina i amb unes llums que enlluernaven a tothom. I el camió-Papa era un camió de remolc, capaç d’arrossegar el que calgués, quan la tasca s’ho valia.

Feia dies que el cotxe-Marcos no funcionava tant ràpid com de costum. De fet, fins i tot no tenia gaires ganes de fer carreres. Això va preocupar a la camioneta-Mama i al camió-Papa. I el van dur a la millor mecànica de tota la ciutat: la Senyora Manetes. La Senyora Manetes es va mirar al cotxe-Marcos de dalt a baix: li faltava gasolina? No, no...tenia el diposit ben ple. Li faltava aire a alguna de les seves rodes? No, no, tot just ahir, el cotxe-Papa l’havia dut a inflar rodes. La Senyora Manetes va decidir mirar-li el motor. Va obrir la tapa i...uiiii! quines pessigolles que li feia al cotxe-Marcos! Va estar remenant una bona estona i finalment va dir: “Li falta una peça al motor, una peça molt petitona però molt important. L’haureu d’anar a buscar vosaltres”. Aquesta peça pel motor del cotxe-Marcos el curaria, però tenien un viatge molt llarg per davant fins arribar a la ciutat on tenien la peça.

El camió-Papa, la camioneta-Mama, el cotxe-Paula i el cotxe-Marcos van iniciar el viatge aquella mateixa tarda. Van estar circulant hores i hores per carreteres que mai havien vist, algunes molt estretes, altres molt empinades, altres amb un terra que trontollava, altres una mica fosques, de tant en tant venia algun troç de cami més suau i aleshores aprofitaven per descansar. Però era un camí llarg. Sort que aquesta família de cotxes eren un súper-equip! El cotxe-Marcos era molt i molt valent...però els valents també de vegades es posen tristos. Aleshores la seva germana, el cotxe-Paula, li feia una ganyota i el cotxe-Marcos reia. Quan la carretera era massa fosca, la camioneta-Mama agafava aire i feia força per il·luminar la carretera...quines llums! Si era de nit, semblava que es feia de dia! I si algun troç del camí el cotxe-Marcos es cansava, el camió-Papa allargava el seu braç-remolc i l’estirava durant uns quants kilòmetres i així podia descansar. Quin gran equip! Precisament, perquè eren un súper-equip de cotxes, un bon dia van arribar a la llunyana ciutat on tenien la peça petitona que necessitava el motor del Marcos. Després d’un llarg camí, per fi el cotxe-Marcos es va anar trobant millor gràcies a aquella peça petitona. Es va anar trobant tan i tan bé que van decidir fer una festa...i sabeu què van fer en aquesta festa? Córrer i córrer i córrer i córrer amb més energia que mai!

De tot cor, el Jeldrik i la seva família us enviem molta energia!